title

Marella

Radiotelevisiun Svizra Rumantscha (RTR)

0
Followers
0
Plays
Marella
Marella

Marella

Radiotelevisiun Svizra Rumantscha (RTR)

0
Followers
0
Plays
OVERVIEWEPISODESYOU MAY ALSO LIKE

Details

About Us

L’emissiun focusescha e reflectescha in tema. Ella dat in cuc davos las culissas, explitgescha e metta en context, saja quai fenomens novs e nunenconuschents, ubain istorgias che paran a prima vista enconuschentas.

Latest Episodes

Avieuls selvadis, eroxs sconuschids

Els èn ils terzs impurtants animals da niz da l'entir mund, ils avieuls. Sch'ins patratga vi dad avieuls, lura segir vi dals avieuls da mel. En Svizra datti 615 differentas spezias avieuls, ina da questas sorts è l'avieul da mel domestic, ils ulteriurs avieuls èn avieuls selvadis. Ed ils avieuls selvadis èn per l'impollinaziun savens pli impurtants ch'ils avieuls da mel. Dentant, la situaziun da quests animalets è alarmanta.Adina pli paucas flurs selvadias, strusch pussaivladads da far gnieus e pesticids pericliteschan ils avieuls selvadis. I dat dentant mesiras che mintgin e mintgina po far per gidar ils animalets nizzaivels.

34 MIN2 days ago
Comments
Avieuls selvadis, eroxs sconuschids

Clara, tgi eras ti?

Clara Schumann! Ses num aud'ins savens en connex cun ses um Robert. Mo tgi era questa dunna propi? Pertge è ella ida avant dretgira cun ses agen bab? Co ha ella cumbinà ina carriera da pianista e set uffants? E pertge ha ella adina puspè cumponì, era sch'ella numnava sias ovras «Frauenzimmerarbeit»? A chaschun dal 200avel anniversari da Clara Schumann propona La Marella ina collascha biografica che sa basa sin ils diaris e la correspundenza da quest'artista ch'ha martgà ses tschientaner sco paucas autras.

45 MIN1 weeks ago
Comments
Clara, tgi eras ti?

Nascher e murir – ils extrems da la vita

Nascher e murir furman ils dus terms da la vita, ils dus terms tranter legria e cordoli. Datti dentant er parallelas tranter naschientscha e mort? La Marella eruescha questa dumonda cun la spendrera Graziella Montalta e l'accumpagnader da muribunds Iso Tuor.

35 MIN2 weeks ago
Comments
Nascher e murir – ils extrems da la vita

Clà Riatsch la davosa giada al Tavulin litterar

Bunamain 20 onns è el stà da la partida, Clà Riatsch, anteriur professer da litteratura rumantscha a l'universitad da Turitg. En il 99avel Tavulin litterar prenda el uss cumià. Cun l'istoricher e romanist Martin Camenisch discurra el davart «Verzeichnis einiger Verluste» da Judith Schalansky e «Eine Expertenrevue in 89 Nummern» da Hans Magnus Enzensberger. Dus cudeschs cun ponderaziuns filosoficas davart l'esser expert e davart perditas en la vita. En «Eine Expertenrevue in 89 Nummern» preschenta Hans Magnus Enzensberger experts sin ils pli differents secturs, da rimnaders da plattins da biera enfin tar l'inventader da la stgala rullanta. Judith Schalansky fa reviver chaussas che parevan persas e mussa, ch'en las largias pon nascher novas ideas. Redacziun e moderaziun: Esther Krättli

38 MIN3 weeks ago
Comments
Clà Riatsch la davosa giada al Tavulin litterar

Las punts da Tavanasa – tragedias, traffic ed istorgias

In inschigner da renum mundial, la bova dal 1927 ed ina nova punt ch'è oz dentant la veglia – istorgias da trais punts. A Tavanasa giogan las punts ina rolla centrala. La punt nova da Jürg Conzett, inaugurada l'atun 2016, la punt veglia da Versell ch'ins ha sanà, e lura quella ch'è ida cun la bova e che n'exista betg pli. Fin oz è dentant lezza, la punt da Robert Maillart, la pli enconuschenta, perquai ch'ella era spectaculara per ses temp. Alice Cathomas era ina mattetta, cura che la bova ha stgarpà il 1927 davent quella punt e custà la vita a set persunas. Era ses tat è mort en la bova. L'ustiera e mussadra Alice Cathomas, l'inschigner da punts Jürg Conzett, l'autur da Tavanasa Arno Camenisch, Rita Cathomas-Bearth ch'è s'engaschada per il mantegniment da la punt veglia e l'etnolog e schurnalist Peter Egloff ch'è sa mess sin ils fastizs da l'istorgia da las punts – els tuts èn colliads en lur moda cun ina u pliras punts da Tavanasa. Ina Marella realisada l'atun 2017.

38 MINAUG 18
Comments
Las punts da Tavanasa – tragedias, traffic ed istorgias

L’assassinat da Maria Catrina Derungs da Trun

El garegia ella. Ella sa lascha surmanar. Ella vegn en speranza e pretenda ch'el maridia ella. El na vul betg, ed uschia mazza el ella. El vegn sentenzià a la mort, quai sco ultima persuna en il Grischun. Uschia sa laschass il cas da Giachen Condrau Spescha, l'assassin da Maria Catrina Derungs, resumar. La Marella sa fatschenta cun quest cas criminal succedì a Trun l'onn 1847, in cas che fiss bunamain ì en emblidanza. Nus ans approfundain en las actas, quai per l'ina cun l'agid da l'istoricher Martìn Camenisch ch'illustrescha la situaziun etica e politica enturn la paina da mort, e per l'autra cun l'autur Rico Tambornino che ha publitgà la stad passada in roman che sa basa sin il cas da l'assassin Giachen Condrau Spescha. Ina «Marella» realisada l'avust 2018.

35 MINAUG 11
Comments
L’assassinat da Maria Catrina Derungs da Trun

Nossa bumba

Las smanatschas cun bumbas atomaras han puspè conjunctura en la politica mundiala. Avant 60 onns avev'ins cumprà era en Svizra uran per fabritgar in'atgna bumba atomara. Suenter la segunda guerra mundiala, l'onn 1946, ha la Confederaziun instradà in program dad armas atomaras. A la testa era il renumà fisicher e professer da l'ETH Paul Scherrer. Betg mo scienziads per construir la bumba eran pronts, er il material principal aveva la Confederaziun gia organisà: 10 tonnas uran ord il Congo, magasinà en bunkers a Wimmis en il chantun Berna. «La Marella» raquinta l'istorgia da la bumba atomara svizra. Avant in onn smanatschavan ils Stadis Unids da l'America e la Corea dal Nord d'avair il maun gia pront dasper il buttun, actualmain aud'ins sumegliants tuns tranter ils Stadis Unids e l'Iran. Kim Jong Un e Donald Trump perencunter discurran en il fratemp «d'ina amicizia grondiusa». En questa repetiziun dal mars 2018 vesan ins quant spert che la situaziun politica po sa midar, den...

42 MINAUG 4
Comments
Nossa bumba

Fans – cura ch’ils sentiments buglian

Els schelan ils pes e suan ils mauns, els sdiavlan e bragian, els sbragian e chantan, e tut quai durant be 90 minutas – ils fans da ballape. Patrizio Repole è in veritabel fan dal AC Milan e quai dapi prest 30 onns. Sch'el discurra da ses club, di el adina mo «nus». Saja quai en il stadion u a chasa davant la televisiun, il ballape procura per puras emoziuns. Alessio e Pablo Schmed èn frars. Sco il bab èn era els veritabels fans dal FC Bayern München, e quai en buns e main buns temps. Quai saja impurtant – esser qua per il club, era sch'ils giugaders na dettian ina giada betg uschè bain. La Marella è s'inscuntrada cun ina pluna fans da ballape e lascha era declerar il psicolog da sport Robert Buchli, pertge che fans pon insumma sentir talas emoziuns. In inscunter sportiv dal matg 2018.

39 MINJUL 28
Comments
Fans – cura ch’ils sentiments buglian

Murmarera – prest emblidà?

Ils 17 d'october 1948 han ils votants da Murmarera dà glisch verda per unfrir lur vitg a las ovras electricas da Turitg. Cun tge consequenzas? La destrucziun dal vitg – unfrì a las ovras da Turitg (EWZ) – n'ha betg be procurà per blers raps en las cassas vidas, mabain er per bleras cuntraversas. Oz è il destin da Murmarera per blers be pli istorgia. Èn las plajas dentant propi guaridas suenter 70 onns? E tge legendas, tge istorgias han ins construì enturn il vitg destruì? Per questa Marella realisada latun passà avain nus retschertgà en archivs e discurrì cun persunas che portan vinavant la memoria dal vitg sco era cun l'EWZ che fa anc adina energia cun l'aua da Murmarera.

42 MINJUL 21
Comments
Murmarera – prest emblidà?

Cura es Ti ventiraivel?

Questa dumonda ha La Marella tschentà ad audituras ed auditurs sco era a persunas che sa fatschentan ord motivs professiunals di per di cun la fortuna. Tge è ventira u fortuna? Nua chattan ins la ventira? Datti strategias per daventar fortunà e tge èn ils muments da ventira per audituras ed auditurs? Las respostas èn uschè variadas sco las persunas sezzas; rirs d'uffants, tschivliez d'utschels, far tschaiver, esser sulet, far viadis, turnar a chasa, chantar, far sport e.u.v. La tschertga da la ventira dura dapi millennis, ma ina resposta definitiva ed ina che vala per tuts n'ha l'umanitad anc betg chattà. La Marella sa metta tuttina a la tschertga da ventira, quai cun agid dal filosof Iso Camartin e da Marina Berini, docenta per l'uschenumnà «Schulfach Glück». Repetiziun dal favrer 2018.Durant la stad preschenta la Marella er quest onn inqual perla radiofonica ord noss archiv.

45 MINJUL 14
Comments
Cura es Ti ventiraivel?

Latest Episodes

Avieuls selvadis, eroxs sconuschids

Els èn ils terzs impurtants animals da niz da l'entir mund, ils avieuls. Sch'ins patratga vi dad avieuls, lura segir vi dals avieuls da mel. En Svizra datti 615 differentas spezias avieuls, ina da questas sorts è l'avieul da mel domestic, ils ulteriurs avieuls èn avieuls selvadis. Ed ils avieuls selvadis èn per l'impollinaziun savens pli impurtants ch'ils avieuls da mel. Dentant, la situaziun da quests animalets è alarmanta.Adina pli paucas flurs selvadias, strusch pussaivladads da far gnieus e pesticids pericliteschan ils avieuls selvadis. I dat dentant mesiras che mintgin e mintgina po far per gidar ils animalets nizzaivels.

34 MIN2 days ago
Comments
Avieuls selvadis, eroxs sconuschids

Clara, tgi eras ti?

Clara Schumann! Ses num aud'ins savens en connex cun ses um Robert. Mo tgi era questa dunna propi? Pertge è ella ida avant dretgira cun ses agen bab? Co ha ella cumbinà ina carriera da pianista e set uffants? E pertge ha ella adina puspè cumponì, era sch'ella numnava sias ovras «Frauenzimmerarbeit»? A chaschun dal 200avel anniversari da Clara Schumann propona La Marella ina collascha biografica che sa basa sin ils diaris e la correspundenza da quest'artista ch'ha martgà ses tschientaner sco paucas autras.

45 MIN1 weeks ago
Comments
Clara, tgi eras ti?

Nascher e murir – ils extrems da la vita

Nascher e murir furman ils dus terms da la vita, ils dus terms tranter legria e cordoli. Datti dentant er parallelas tranter naschientscha e mort? La Marella eruescha questa dumonda cun la spendrera Graziella Montalta e l'accumpagnader da muribunds Iso Tuor.

35 MIN2 weeks ago
Comments
Nascher e murir – ils extrems da la vita

Clà Riatsch la davosa giada al Tavulin litterar

Bunamain 20 onns è el stà da la partida, Clà Riatsch, anteriur professer da litteratura rumantscha a l'universitad da Turitg. En il 99avel Tavulin litterar prenda el uss cumià. Cun l'istoricher e romanist Martin Camenisch discurra el davart «Verzeichnis einiger Verluste» da Judith Schalansky e «Eine Expertenrevue in 89 Nummern» da Hans Magnus Enzensberger. Dus cudeschs cun ponderaziuns filosoficas davart l'esser expert e davart perditas en la vita. En «Eine Expertenrevue in 89 Nummern» preschenta Hans Magnus Enzensberger experts sin ils pli differents secturs, da rimnaders da plattins da biera enfin tar l'inventader da la stgala rullanta. Judith Schalansky fa reviver chaussas che parevan persas e mussa, ch'en las largias pon nascher novas ideas. Redacziun e moderaziun: Esther Krättli

38 MIN3 weeks ago
Comments
Clà Riatsch la davosa giada al Tavulin litterar

Las punts da Tavanasa – tragedias, traffic ed istorgias

In inschigner da renum mundial, la bova dal 1927 ed ina nova punt ch'è oz dentant la veglia – istorgias da trais punts. A Tavanasa giogan las punts ina rolla centrala. La punt nova da Jürg Conzett, inaugurada l'atun 2016, la punt veglia da Versell ch'ins ha sanà, e lura quella ch'è ida cun la bova e che n'exista betg pli. Fin oz è dentant lezza, la punt da Robert Maillart, la pli enconuschenta, perquai ch'ella era spectaculara per ses temp. Alice Cathomas era ina mattetta, cura che la bova ha stgarpà il 1927 davent quella punt e custà la vita a set persunas. Era ses tat è mort en la bova. L'ustiera e mussadra Alice Cathomas, l'inschigner da punts Jürg Conzett, l'autur da Tavanasa Arno Camenisch, Rita Cathomas-Bearth ch'è s'engaschada per il mantegniment da la punt veglia e l'etnolog e schurnalist Peter Egloff ch'è sa mess sin ils fastizs da l'istorgia da las punts – els tuts èn colliads en lur moda cun ina u pliras punts da Tavanasa. Ina Marella realisada l'atun 2017.

38 MINAUG 18
Comments
Las punts da Tavanasa – tragedias, traffic ed istorgias

L’assassinat da Maria Catrina Derungs da Trun

El garegia ella. Ella sa lascha surmanar. Ella vegn en speranza e pretenda ch'el maridia ella. El na vul betg, ed uschia mazza el ella. El vegn sentenzià a la mort, quai sco ultima persuna en il Grischun. Uschia sa laschass il cas da Giachen Condrau Spescha, l'assassin da Maria Catrina Derungs, resumar. La Marella sa fatschenta cun quest cas criminal succedì a Trun l'onn 1847, in cas che fiss bunamain ì en emblidanza. Nus ans approfundain en las actas, quai per l'ina cun l'agid da l'istoricher Martìn Camenisch ch'illustrescha la situaziun etica e politica enturn la paina da mort, e per l'autra cun l'autur Rico Tambornino che ha publitgà la stad passada in roman che sa basa sin il cas da l'assassin Giachen Condrau Spescha. Ina «Marella» realisada l'avust 2018.

35 MINAUG 11
Comments
L’assassinat da Maria Catrina Derungs da Trun

Nossa bumba

Las smanatschas cun bumbas atomaras han puspè conjunctura en la politica mundiala. Avant 60 onns avev'ins cumprà era en Svizra uran per fabritgar in'atgna bumba atomara. Suenter la segunda guerra mundiala, l'onn 1946, ha la Confederaziun instradà in program dad armas atomaras. A la testa era il renumà fisicher e professer da l'ETH Paul Scherrer. Betg mo scienziads per construir la bumba eran pronts, er il material principal aveva la Confederaziun gia organisà: 10 tonnas uran ord il Congo, magasinà en bunkers a Wimmis en il chantun Berna. «La Marella» raquinta l'istorgia da la bumba atomara svizra. Avant in onn smanatschavan ils Stadis Unids da l'America e la Corea dal Nord d'avair il maun gia pront dasper il buttun, actualmain aud'ins sumegliants tuns tranter ils Stadis Unids e l'Iran. Kim Jong Un e Donald Trump perencunter discurran en il fratemp «d'ina amicizia grondiusa». En questa repetiziun dal mars 2018 vesan ins quant spert che la situaziun politica po sa midar, den...

42 MINAUG 4
Comments
Nossa bumba

Fans – cura ch’ils sentiments buglian

Els schelan ils pes e suan ils mauns, els sdiavlan e bragian, els sbragian e chantan, e tut quai durant be 90 minutas – ils fans da ballape. Patrizio Repole è in veritabel fan dal AC Milan e quai dapi prest 30 onns. Sch'el discurra da ses club, di el adina mo «nus». Saja quai en il stadion u a chasa davant la televisiun, il ballape procura per puras emoziuns. Alessio e Pablo Schmed èn frars. Sco il bab èn era els veritabels fans dal FC Bayern München, e quai en buns e main buns temps. Quai saja impurtant – esser qua per il club, era sch'ils giugaders na dettian ina giada betg uschè bain. La Marella è s'inscuntrada cun ina pluna fans da ballape e lascha era declerar il psicolog da sport Robert Buchli, pertge che fans pon insumma sentir talas emoziuns. In inscunter sportiv dal matg 2018.

39 MINJUL 28
Comments
Fans – cura ch’ils sentiments buglian

Murmarera – prest emblidà?

Ils 17 d'october 1948 han ils votants da Murmarera dà glisch verda per unfrir lur vitg a las ovras electricas da Turitg. Cun tge consequenzas? La destrucziun dal vitg – unfrì a las ovras da Turitg (EWZ) – n'ha betg be procurà per blers raps en las cassas vidas, mabain er per bleras cuntraversas. Oz è il destin da Murmarera per blers be pli istorgia. Èn las plajas dentant propi guaridas suenter 70 onns? E tge legendas, tge istorgias han ins construì enturn il vitg destruì? Per questa Marella realisada latun passà avain nus retschertgà en archivs e discurrì cun persunas che portan vinavant la memoria dal vitg sco era cun l'EWZ che fa anc adina energia cun l'aua da Murmarera.

42 MINJUL 21
Comments
Murmarera – prest emblidà?

Cura es Ti ventiraivel?

Questa dumonda ha La Marella tschentà ad audituras ed auditurs sco era a persunas che sa fatschentan ord motivs professiunals di per di cun la fortuna. Tge è ventira u fortuna? Nua chattan ins la ventira? Datti strategias per daventar fortunà e tge èn ils muments da ventira per audituras ed auditurs? Las respostas èn uschè variadas sco las persunas sezzas; rirs d'uffants, tschivliez d'utschels, far tschaiver, esser sulet, far viadis, turnar a chasa, chantar, far sport e.u.v. La tschertga da la ventira dura dapi millennis, ma ina resposta definitiva ed ina che vala per tuts n'ha l'umanitad anc betg chattà. La Marella sa metta tuttina a la tschertga da ventira, quai cun agid dal filosof Iso Camartin e da Marina Berini, docenta per l'uschenumnà «Schulfach Glück». Repetiziun dal favrer 2018.Durant la stad preschenta la Marella er quest onn inqual perla radiofonica ord noss archiv.

45 MINJUL 14
Comments
Cura es Ti ventiraivel?

Listen Now On Himalaya